Guadalajara

Els detalls d’observació són magnífics. Un gest d’un personatge que tanca una porta metàl·lica, un apunt en tres frases sobre l’ambient d’un bar de poble, donen vida a històries en què l’element metafòric o surrealista ha desplaçat totalment al costumisme. Monzó ordeix les meditacions dels seus personatges a la manera dels apòlegs kafkians, que fonen conviccions, pressentiments i pànics. Cada nou llibre de Monzó és un esdeveniment. Guadalajara no és cap excepció».